El vidre s’ha consolidat com un dels materials més versàtils en arquitectura i interiorisme. La seva funció va molt més enllà de la transparència: és un element estructural, tèrmic i estètic que contribueix a definir l’eficiència i la personalitat d’un espai.
Quan arquitectes i dissenyadors treballen en un projecte, és habitual que les especificacions del vidre siguin molt concretes. No es tracta només d’escollir gruixos o tonalitats, sinó de definir propietats que afectaran el comportament global de l’edifici o l’interior: control solar, aïllament acústic, seguretat, privacitat o integració cromàtica. Cada detall d’aquestes demandes té una traducció directa en el procés de fabricació.
El repte de produir vidres a mida consisteix a transformar aquestes indicacions en un producte real, capaç de complir normatives i, alhora, donar resposta a una intenció estètica. La fabricació, per tant, no és un tràmit secundari sinó un punt crític que assegura que el vidre compleixi amb les expectatives del projecte.
L’aplicació de capes especials, la laminació, els tractaments superficials o la incorporació de colors i textures són decisions que condicionen el resultat final. Un vidre amb baixa emissivitat millora l’eficiència energètica; un laminat amb butiral de colors pot convertir-se en una peça decorativa; un acabat matitzat pot equilibrar la privacitat amb el pas de la llum. La combinació d’aquests elements, escollida segons les directrius del dissenyador, és la que dona sentit al projecte.
El valor real s’aconsegueix quan hi ha una col·laboració estreta entre l’equip creatiu i el fabricant. Només així es poden explorar solucions personalitzades que respectin la idea inicial i alhora garanteixin la viabilitat tècnica i la durabilitat del material.
En definitiva, parlar de vidre en arquitectura i interiorisme és parlar d’un material flexible però exigent. Flexible perquè permet una àmplia gamma de solucions cromàtiques, òptiques i funcionals; exigent perquè cada decisió en la seva fabricació té un impacte directe en el rendiment i en la percepció final de l’es
